Si tens problemes podem analitzar el teu cas i emprendre accions en defensa teva. Associa't per fer valdre els teus drets, l'equip jurídic d'ASSIC defensa i reclama els teus drets.

Habitatge

Comunitat de propietaris

Les Comunitats de propietaris la integren totes les persones que son propietàries d’una vivenda o local situat en un mateix immoble. De vegades no és fàcil tenir bones relacions amb els veïns. Els impagaments de quotes i les obres no consentides són els conflictes més comuns.

De vegades no és fàcil tenir bones relacions amb els veïns. La normativa regula els aspectes més importants a tenir en compte per tenir una mínima convivència i garantir el dret a participar i fer-se escoltar a les Juntes de Propietaris.

Informació pràctica i experiències

Morosos

A les despeses generals que afronten les comunitats de veïns, regularment se sumen de manera ocasional altres per a pagar obres de reparació, pintura i neteja, arranjaments o posada a punt de l'edifici. Un dels principals problemes de les comunitats és el l’impagament d’aquests imports.

La llei deixa clar que aquestes despeses han de ser assumides pel conjunt dels propietaris d'habitatges i locals. Per protegir els interessos dels propietaris que sí les paguen es pot acudir a un procediment ràpid de cobrament que es tramita sense la necessitat de contractar advocat: el procés monitori.

Per iniciar-lo en primer lloc la Junta de Propietaris ha d’aprovar la liquidació del deute i acordar la seva reclamació judicial.

Admesa la demanda es concedeix al morós un termini de vint dies per a liquidar el deute o perquè al·legui els motius en que fonamenta el impagament.

Transcorregut el termini, si el demandat no paga ni al·lega, el jutge dicta l'execució forçosa de la quantitat deguda més interessos, despeses i honoraris d’advocat, si la comunitat l’hagués contractat malgrat no ser obligatori.

Veïns que molesten

Qualsevol veí que entengui que un altre realitza activitats que resulten molestes, perilloses pot queixar-se davant el president de la comunitat, qui haurà de demanar al veí causant del problema que modifiqui la seva actitud.

Una vegada advertit de forma directa i personal, es convoca una Junta per a discutir l'assumpte, en la qual, s'autoritzarà al President a iniciar una acció judicial.

Presentada la demanda, el jutge pot ordenar la suspensió cautelar de les activitats molestes. I si la sentència és condemnatòria, a més d'ordenar-se el cessament d'aquestes accions, el pagament d'una indemnització per danys i perjudicis i, fins i tot, la privació del dret a l'ús de l'habitatge o local per un temps determinat. Si el causant de les activitats molestes és un inquilí i no un propietari, es pot anul·lar el seu contracte de lloguer.

Obres fora de la llei

En general qualsevol propietari pot modificar certs elements arquitectònics (llençar parets o envans) i instal·lacions del seu pis, però no alterar la configuració i l'aspecte exterior de l'edifici.

Per això si es vol tancar la balconada del pis per a guanyar uns metres, o canviar les finestres i persianes és necessari sotmetre-ho abans a la Junta de Propietaris, per obtenir l'autorització de la resta dels veïns.

Seguir endavant sense aquest permís pot significar enfrontar-se a un procediment judicial i a l’obligació d’enderrocar.

En la Junta convocada a se sotmetrà l'assumpte a votació. Per a aprovar aquest tipus d'obres que afecten al conjunt de l'edifici s'exigeix la unanimitat dels veïns.

Es pot exigir a la comunitat el canvi del paviment del local perquè es pugui reparar una avaria de canonades?

El president d`una Comunitat de veïns, s’enfronta al conflicte causat per la reparació d’ un baixant comú d’aigües residuals en un local comercial de l’edifici. El problema és que els desaigües s’embossen i per a reparar aquesta avaria s’ha d’ aixecar tot l’enrajolat del local. El propietari en cap moment s’hi nega, però exigeix que després de la reparació de les canonades s’ iguali l’aspecte del terra del local. Però com que no hi ha rajoles idèntiques a les actuals, n’ exigeix el canvi total, encara que es faci amb material més econòmic. Hi té dret?

La postura del propietari del local, no oposant-se a què es trenquin les rajoles de terra per a poder realitzar l’ obra, concorda amb el que diu la Llei, com també la petició de ser rescabalat, per la Comunitat, pels perjudicis ocasionats.

L’ adequada reparació dels danys, fa necessària la substitució íntegra de tot el terra del local per no trencar la homogeneïtat del conjunt, ja que no es trobaran rajoles iguals. Entenem que la Comunitat ho hauria d’ assumir perquè el propietari no té l’ obligació de suportar el perjudici estètic que es derivaria de la col•locació de noves rajoles diferents només a la part afectada per l’ obra.

No hi ha abús en reclamar el canvi total de rajoles, sobretot si s’accepta material més econòmic i de qualitat inferior.

Visc en un primer pis i la comunitat de veïns ha decidit d’ instal·lar un ascensor que jo no necessito, m'hi puc negar? He d'abonar la mateixa quantitat que el veí del sisè?

És necessari que tots els veïns estiguem d'acord amb la instal·lació d'una plataforma per a salvar les escales que hi ha fins a l'ascensor en una comunitat amb persones amb discapacitat física?

Aquests són dos dels dubtes més comuns quan cal instal·lar ascensors o plataformes elevadores per a suprimir barreres arquitectòniques a les comunitats de veïns.

La resposta es troba en la Llei 5/2006 de 10 de maig, llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, que especifica que la comunitat no pot negar-se a aquestes reformes en nom de millorar l'habitabilitat de l'immoble, per la qual cosa no és necessària la unanimitat de vots per a procedir a la instal·lació d'un ascensor.

El que passa és que cada un dels casos requereix majories de vots ben diferents: quan els veïns de l'immoble no tenen cap tipus d'impediment (edat avançada, discapacitat...) per a accedir al seu habitatge per les escales, seran necessàries tres cinquenes parts dels vots.

En canvi, quan es tracta d’una reforma perquè una persona amb discapacitat física o un ancià pugui accedir a l’ascensor i arribar a casa seva, la majoria simple serà suficient.

On és el problema?

És necessari determinar si veritablement hi ha aquesta necessitat: els veïns dels pisos baixos solen al·legar que es tracta de millores no necessàries i encara que poden admetre que l'obra es realitzi, no accepten col·laborar amb el finançament.

En aquest punt, cal recordar que en cas de no obtenir la majoria necessària per adoptar l’acord, la llei contempla la possibilitat de demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles per a assolir la transibilitat de l’immoble.

Si hi viuen persones amb algun tipus de discapacitat, la llei estableix que la instal·lació de l'ascensor servirà per a suprimir les barreres arquitectòniques a fi de facilitar la integració d'aquestes persones.

Per tant, la instal·lació d'una petita rampa sobre les escales inicials que es troben en tants portals fins a la porta de l'ascensor, o d'un muntacàrregues elèctric per a afavorir l'accés a les persones en cadira de rodes, requereix únicament el vot favorable de la majoria dels propietaris.

Aquest acord vincularà tots els veïns (fins i tot els que s’hi oposen) i tots hauran de pagar de la mateixa manera les despeses que comporta la instal·lació.

© 2010 ASSIC, Associació per a la informació dels consumidors | Avís legal i política de protecció de dades | Telèfon 93 200 78 00 |

Web by Broccoli

Agència Catalana del Consum